Des de l’abril de 1938 fins al desembre de 1945, el nombre d’ empresonats estava a l’entorn dels 30.000. La presó acollia més empresonats dels que hi podien haver.
Els primers mesos de 1939 el nombre d’ empresonats dels quals, la majoria eren polítics, era superior als que estaven en llibertat. Aquest ambient repressiu es va veure incrementat per la presència dels camps de concentració de la Seu Vella. Fins el 1945, van ser 558 les persones executades a Lleida, a les qualls se n’afegirien 148 d’afusellades sense judici i 169 que morien a la presó.
A aquestes 875 víctimes documentades cal sumar les 400 persones no documentades que van ser afusellades en els cementiris de Lleida, Almacelles i Alpicat.
Molts dels empresonats als camps de concentració van ser obligats a treballar, a través de Regions Devastades, en la reconstrucció d’edificis i en el desenrunament i l’obertura dels carrers. Els vençuts havien de reconstruir allò que, segons el règim, havien destruït.
A la condició d’ empresonat, s’hi afegien les dures condicions de vida i tracte. Alguns morien abans de ser executats o posats en llibertat condicional, ja fos per malalties, fam, accidents “laborals” i casos de suïcidi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada