La repressió durant la dictadura fou molt important ja que per mitjà d'aquesta es va instaurar la por a la població per tal d'evitar qualsevol tipus d'oposició al règim, protesta o manifestació en contra del poder.
Per tal de dur a terme la repressió política, es van fer camps de concentració on hi havien recollits molts dels que havien lluitat per la república. Allà estaven en condicions de vida infrahumanes; el que comportava una mala alimentació, unes condicions higièniques i sanitàries pèssimes i a més havien de patir el maltractament per parts dels falangistes i els jutges militars. Igualment ho passaven els presos polítics.
Aquelles persones que eren detingudes per portar a terme alguna activitat antifranquista eren cruelment torturats. D'aquesta manera podríem dir que la tortura es va convertir en l'element de càstig característic de la nova brigada social o dit d'altra manera, de la policia política. Molts dels que van patir tortures van quedar amb seqüeles físiques i psíquiques, mentre que d'altres van ser directament executats. La jurisdicció militar va legalitzar la repressió política i fins i tot, es dedicava a castigar als vençuts de la guerra i a penalitzar les llibertats democràtiques per mitjà dels consells de guerra, els quals jutjaven als involucrats imposant-los penes de mort i condemnes de presó.
Aquesta repressió fa formalitzar-se amb la” Ley de Responsabilidades Políticas”, la funció de la qual era castigar aquelles actituds i ideologies contràries al règim. Però la característica més important d'aquesta llei era el seu caràcter retrospectiu ja que també penalitzava aquelles actituds o comportament que s'haguessin produït amb anterioritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada